Aquest cap de setmana que enrere queda, alguns berlinesos (entre els que ens trobem Leandre i jo) hem traçat una línea recta sobre el mapa d'Alemanya i l'hem creuada de part a part fins a Colònia per visitar a María Carrascosa (gràcies per suportar-nos), fent pràctiques en la Bayer de Leverkusen. Sobre les 16 h. del divendres vam partir 5 dins un Volkswagen Polo alquilat però ben equipat. El maletero apretat cafrement com els morets i durant tot el viatge, l'obscuritat més absoluta.
Després d'haver-nos xuplat unes 7 hores de viatge, i amb un mapa merdós de Colònia, vam aconseguir arribar a casa de María. Encara què la estància no ha donat per a molt, hem pogut vore prou coses de la ciutat i beure unes cuantes "Kölsch", la cervesa típica d'allí. Colònia és una ciutat totalment diferent a Berlín, per a qui hàgeu estat. Bàsicament, és més occidental. Més menuda, més recollida, es veu gent major, pares i mares, tots ben vestits, hi ha carrers comercials, més concentració de gent... En fi, una València a la alemana, però amb una miqueta més de caché i amb una catedral acollonant.
Increíble la vastetat i el detall d'aquesta catedral. Increíble l'emplaçament. Increíbles les vistes des de dalt. La llàstima, que està semple atestada de gent...
Festa no hi falta tampoc a Colònia. Desafortunadament vam errar decidint anar a una festa universitària d'Economia que ens recomanà un amic de María. Al arribar vam caure que es tractava d'una festa de promoció, i estava tota la gent tratgeada i que només dispensaven Kölsch i cava de 20 cl. Així no hi ha qui s'agafe un pet. I ja quan començaren amb les cancions regionals, ens vam venir avall. En fi, tampoc feia falta forçar la màquina que havíem patejat molt el dissabte.
De tornada més fred, més foscor, pitjor oratge... Excel·lents les autopistes alemanyes. Es pot ficar el cotxe a 180 km/h sense problemes. Al matí següent torcadeta, dipòsti ple, i cotxe tornat. Adiós muy buenas.
I tornem a començar la setmana.
