Onkel Johann

Pels gayers, els waffels, els wranders,
per retrospecter, per Grissom, per Bruce Willis,
pel café de la teua cafetera, els dinars, els sopars,
pels nuggets, la nata, la Käsekuchen,
pel Rotchapen, les Paulaner, el ron Dennis,
pel curry, el pebre negre, la Sußsäure Soße,
per Uncle Ben's, pel nostre cul que fa mambo,
per Julianen Rebuden, Bricomania, la gaita,
per Soraya, per 'Wollen Sie arbeiten?',
per Farandulilla, pel xiste del cucuruxo,
pel pijama, la manta i l'estufa,
per ensenyar-me a cuidar-me una mica més,
i per tantes altres petites coses,
tan tan grans,
que no cabrien en aquest blog...

...GRÀCIES

¡Fins prompte, bon amic!

JULI

Practicitat alemana

Bon dia!

I avui que me'n vaig al Deutsche Bank, per ser l'única institució capaç de poder canviar-me kilo i mig de monedes de coure equivalents a 7 euros, amb els meus paquetets enrotllats de casa, esperant aconseguir els famosos envoltoris plàstics per entregar correctament i sense lloc a dubte la meua potà de coure.

Li conte la meua missió a l'amable senyoreta, i ella tan sols em trau uns paperius de colorets com en pre-escolar, on en cadascú apareix una impressió ridícula que diu, p.e.: "50 x 0,02 € = 1 €". Jo, sense eixir del meu estupor, li pregunte que això com va. I la santa dona em conta que consisteix, segons un mètode tradicional, en juntar 50 monedetes i embolicar-les en la papelina de color corresponent.

"No pot ser", pense. Estos alemanys... "Però senyora! Que en Espanya, que ne som retrasats mentals, tenim uns plastiquets que van de meravella per a estes coses!" Bé... No hi haurà arribat la genialitat aquesta a Alemanya. Total que m'agafe els seus paperets de colors, i em col.loque em meitat del Deutsche Bank a no cridar l'atenció quasi res embolicant monedetes en paperets de colors. Agafe les de 1 cèntim... Ja tinc les 50... Se me'n van de vares...

Prreeemmm! Les monedes cagalló per sèquia. Mare meua... Ací sota pressió abans acabaré llançant coure als ulls dels banquers que d'embolicar-ho tot. "Senyora, que m'ho enduc a casa, que les manualitats no eren lo meu. Però gràcies de totes maneres per les papelines. Me les guardaré per a la meua classe de Plàstica i Visual".

Així que, aquest cap de setmana, a fer paquetets de colors. Com em done la rabieta els intente colar antigues pesetes o penics. I parlant del cap de setmana...

Au cap a casa, que ja està bé per avui. Bon cap de setmana!

JULI

Tango i milonga

Benvolguts amiguets!

Faig una kit-kat en aquesta jornada relativament productiva al DBTA (Departament de Berracos, Toxos i Animals) per ficar-vos al dia dels meus periples, que no són molts, però sí sonats. Com no vaig tindre prou l'any passat amb salsa, enguany repetirem i, no només això, sinò que també m'he apuntat a ballar tangos de Carlos Gardel.

Diumenge passat vaig conèixer ballant salsa una teutona guapíTssima, que si no m'equivoque em trau dos dits, i després de fer-li dos voltetes vaig convèncer-la per què s'apuntés amb mi. Ella va proposar el tango i jo, després d'haver-la estudiat de dalt a baix, vaig decidir que si feia falta m'apuntava a ballar la música del telediari amb ella. Parla castellà millor que Carlos Botella, a qui li envie les meues cordials salutacions en aquestos moments de dificultat per Fernando Alonso, i té 21 anys, malgrat que aparenta més de 25. Per a més inri, acaba de vindre d'estar treballant en València 8 mesos. Així que aquesta és fàcil de dur-se-la a casa...

Per casa tot de meravella, compartint habitació amb el sense-sostre de Joan, i graduant-nos conjuntament en aerofàgia i criminol.logia. Avui arriba la nostra Pilu a passar uns dies amb nosaltres. Espere que no es senta intimidada amb tanta pilila rondant. De la beca Leonardo continue sense saber res, i per extensió, sense vore un duro. Àlbert, tiooooo... Ens estan fent la trescatorce. Vaig a tindre que enviar a la OPII a ma mare armada amb un subfusil i que pegue 4 tirs a vore si reaccionen els pànfils d'allí dintre.

Bé, en resum. Amb salsa, tango, Snooker i rus (sí senyor, m'he apuntat a billar i a rus, què passa... si no ho faig ara ja no ho podré fer mai) ja tinc la setmaneta més que completa. Per lo demés a currar i a vore si arriba el dia en què puc sontindre per mi mateix la meua economia.

Escriviu al blog, gossos! Abracets!

JULI

Bricomania

¡Hola, amigos! Hoy vamos a aprender las chapuzas básicas del hogar...

Ningú ha vingut a veure la tuberia de la cuina que gotejaba. Així que els bricòmans Joan i Julián s'han ficat mans a l'obra com si de Mario i Luigi Bros. es tractaren. El detritus pudent retirat ha sigut menys de l'esperat, gràcies a Deu, i Sant Teflón, patró dels fontaners, ens ha sigut d'ajuda a l'hora d'apretar les juntes. El resultat, una tuberia com nova, i alguns diners a la butxaca que haguessen volat cas d'avisar un professional.

Ja que estem, a fer selecció de trastos. Ja està bé de dues centes caçoles, sartens, cuberts, cafeteres, tapaderes... ¡Fora, home! ¡Fora! Tot a una caixa, ben tancat, i al sótan a estorbar menys (diga-li sótan, diga-li masmorres on van morir 15 mil jueus). Ala, una cuina nova. I com no hi ha una bona cuina sense un rellotge a la pared, doncs forat que te crió, taco, tornavís i a donar les hores. Collons.

I eixes cortines mal penjades, agafe una miqueta d'aquesta pasteta meravellosa, tape els forats anteriors, nous tacos i tornavisos, i cortina penjada de bufa mare. I per celebrar-ho tot, nuggets de pollastre amb Càmembert rebossat i mermelada de fruïtes del bosc. Farem la digestió veient algun capitulet de CSI.

Fins el pròxim episodi de Bricomania.

JULI

P.D.: Y antes de que me vaya... ¡Un "Briconsejo"! Cuando vayáis a hacer un agujero en la pared, que la broca sea igual de ancha que el taco deseado, y no intentéis agrandar los agujeros a base de taladrar en forma circular. Que cuando os descuidéis, habréis hecho un butrón...

Un nou Blog

Un nou blog per a una nova vida.

Perquè ni vull ni es pot tractar de repetir l'any viscut.
Perquè molts d'aquells personatges ja no formen part de la meua vida.
Perquè hi ha moltes formes millors de contar les coses.

I perquè,
com sempre,
vosaltres esteu ahi darrere...

JULI