Bon dia!
I avui que me'n vaig al Deutsche Bank, per ser l'única institució capaç de poder canviar-me kilo i mig de monedes de coure equivalents a 7 euros, amb els meus paquetets enrotllats de casa, esperant aconseguir els famosos envoltoris plàstics per entregar correctament i sense lloc a dubte la meua potà de coure.
Li conte la meua missió a l'amable senyoreta, i ella tan sols em trau uns paperius de colorets com en pre-escolar, on en cadascú apareix una impressió ridícula que diu, p.e.: "50 x 0,02 € = 1 €". Jo, sense eixir del meu estupor, li pregunte que això com va. I la santa dona em conta que consisteix, segons un mètode tradicional, en juntar 50 monedetes i embolicar-les en la papelina de color corresponent.
"No pot ser", pense. Estos alemanys... "Però senyora! Que en Espanya, que ne som retrasats mentals, tenim uns plastiquets que van de meravella per a estes coses!" Bé... No hi haurà arribat la genialitat aquesta a Alemanya. Total que m'agafe els seus paperets de colors, i em col.loque em meitat del Deutsche Bank a no cridar l'atenció quasi res embolicant monedetes en paperets de colors. Agafe les de 1 cèntim... Ja tinc les 50... Se me'n van de vares...
Prreeemmm! Les monedes cagalló per sèquia. Mare meua... Ací sota pressió abans acabaré llançant coure als ulls dels banquers que d'embolicar-ho tot. "Senyora, que m'ho enduc a casa, que les manualitats no eren lo meu. Però gràcies de totes maneres per les papelines. Me les guardaré per a la meua classe de Plàstica i Visual".
Així que, aquest cap de setmana, a fer paquetets de colors. Com em done la rabieta els intente colar antigues pesetes o penics. I parlant del cap de setmana...
Au cap a casa, que ja està bé per avui. Bon cap de setmana!
viernes, 12 de octubre de 2007
Practicitat alemana
JULI
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Ahi valent...que al final la vas acabar liant al banc...si senyor...
mmm...pq et rigues d´ells de tant en tant. Negaré sempre haver-ho penjat. Canvi. Negre. M´agrada. Permís per escriure comentaris de qualsevol tipus i mena?
http://www.youtube.com/watch?v=HGgQtSbDk7Q
Ra
hola Juli!
Ja veus, dissabte per la nit i ací escrivint. Carles i jo haurem de plantejar-nos un canvi radical de la nostra vida social. No-res, que m'he propost passar-me per tots els blocs a posar comentaris. He actualitzat el meu (ja de pas faig publicitat). No comente res del teu bloc, perquè no se què dir dels paperets eixos, excepte que la història és graciosa. Que vaja molt bé l'apropament a la tia eixa de les classes de tango. I que per cert ja tinc els papers de Leonardo en marxa. I que a vore si parlem prompte, laltre dia vam estar al messenger uns quants tipets i va molar. Si el tio Lean no ens conta res de la seua vida amorosa diumenge com va prometre ja ens faràs tu un resum. Canviant de tema, tenia ganes de vore la carrera de demà, però el Alonso és un caguetas. Ah, una altra cosa. Ara m'ha donat per sentir a Silvio Rodríguez, que me'l vas passar en aquella recopilació de cantautors en espanyol i no l'havia ficat mai. I el disc amb Luis Eduardo Aute m'encanta. Quan tingues més música per aconsellarme digues-m'ho, que sóc un puto ignorant. Mira, no tenia res que dir i ja veus el rollo que t'he escrit. I sense un maleït punt i a part, per fer-ho més espesset. Au, un abraç!
Albert
P.S. Estàs seguint un campionat de snooker que fan tots els dies a eurosport? Per cert, que espere que dones classes, perquè jo m'he propost aprendre a jugar al billar com toca, i si no me practiques et pegaré una pallissa quan ens veiem...
actualiza ya gandul!!!
Cris
Publicar un comentario