La cita de l'any

Crec que aquesta podria ser ben bé la cita de l'any:

"En el mundo actual se está invirtiendo cinco veces más en medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres que en la cura del Alzheimer. De aquí a unos años, tendremos viejas de tetas grandes y viejos con el pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para qué sirven."

Dr. Drauzio Varella

Vos invite a deixar les vostres cites de l'any, i amb les recopilades farem una enquesta per donar amb la guanyadora indiscutible. Per acabar dir que des d'avui, Google Analytics vos vigila...

JULI

A qui corresponga

Esperant que els Reis Mags al segle XXI estiguen ja dotats de connexió a Internet i que de vegada en quant visiten el meu blog, deixe ací els meus sincers desitjos per a aquestos Nadals i un nou any 2008 plé d'esperança i de futur, perquè és bisest, i les seues xifres sumen 10.

Que me libre de lerdos y profetas,
que no haga leña del árbol caído,
que sólo me corrompa un par de tetas,
que el tiempo se divorcie del olvido.

Que los sonetos me broten a chorro,
que guarde una canción en la chistera,
que en los pafetos me coman el morro,
que me enamore de la verdadera.

Que no me falte la suerte en el póker,
que logre un 'break' de 100 en el snooker,
que a las mujeres las medio comprenda,

que cada cual tenga lo que merece,
que sea todo no como parece,
y que te arda el recuerdo de mi ofrenda.

¡Bon Nadal i feliç any nou a tots!

JULI

P.D.: Y menjeu tot el que pugau, per favor...

Són prou motius

Ma casa, els meus pares, ma germana, la meua família, els Tipets, la "Trucada", la nit de Cap d'any, l'Snooker amb Albert, els dinars en l'Àgora, la paella els diumenges, el filet amb creïlles, els sopars i els dolços de Nadal, la platja, la sorra, el riu, Vivers, els 15 graus més de temperatura, les poquetes hores més de llum, antics amics i antigues històries d'amor, la meua guitarra...

... són prou motius per tornar demà a València.

Molt promte, amb tots vostés, un servidor que escriu,

JULI

6 hores amb Lisa

Vaig saber que m'havia enamorat quan Lisa va demanar la sisena copa de vi, copa que provocaria que jo arribés a casa ebri d'alcohol i borraxo d'amor. Estava en lo cert, perquè la mateixa nit em desvelaria sense motiu recordant-la amb tendressa, i el matí següent sentiria una lleugera molèstia al pit fructe d'un bombeig de sanc irregular, unes palpitacions com si d'una bomba cavitant es tractés, i les crepitacions d'un sistema de canyeries que es posés de nou en funcionament després de molt de temps de estar detés.

No la recordava tan bonica, tan rosa ni amb els ulls tan clars. Tampoc recordava ja que es podia passar un dolç moment amb una xica sense ni tan sols tindre que fer l'esforç de dur la batuta de la conversa o d'estar constantment guanyant-se la seua atenció. Perquè era fàcil fer-li riure, perquè li interessava el que jo li pugués contar i perquè en 6 hores de conversa no entren preses i dona temps a sonriure molt, a dir molt i a escoltar molt.

Per això, i perquè ha entrat com una fletxa en un bon moment de la meua vida, perquè necessitava una persona que m'abellira tornar a vore tot just haver-la deixat, perquè em naix (encarà que possiblemente no es transforme en res, però simplement em naix) tindre-li carinyo i respecte, fer-li una abraçada, i perquè massa poc de temps després del que jo pensava ja no m'escriuen per dir-me que em troben a faltar...

... per tot açò, i algunes altres coses que no sé contar amb paraules, vaig saber que m'havia enamorat.

JULI

Yo también sé jugarme la boca...

Com alguns ja venieu criticant-me que en quant al tema dones em menejava menys que Don Pimpon en un llit de velcro, ara que per fi les tinc, vos deixe algunes notícies sucosetes.

És cert. La situació és tan precària enguany que Berlín està fent de nosaltres uns vertaders soldats de la nit. De vegades treballem en equip, de vegades individualment. Rara vegada les circumstàncies (quantitat de xiques al lloc, qualitat de xiques al lloc, ingestió d'alcohol de les mateixes, ingestió d'alcohol nostra, i una llarga llista de petits etcéteres) són favorables a nosaltres, així que quan se'ns presenta una bona ocasió, hem de disparar sense que ens tremole la mà i no està permitit en cap cas errar.

Unes vegades ens pot eixir bé i altres vegades ens pot eixir mal. Començaré amb un exemple de com pot eixir "un tir per la culata".

Noia de salsa. Havia cregut agafar un filó. La xica es mostra molt simpàtica per e-mail, donant-se massa ràpid a conèixer sense que jo pràcticament li haja preguntat per la seua vida. E-mails picantets, comentaris sobre xiques... Comence a olorar que pareix que és ella la que vol traure profit de la situació, i no jo. Desafortunadament he de declinar un plan de salsa un diumenge, i li ho dic amb unes 5 hores d'antel·lació. Les següents notícies que d'ella rep és un correu apocalíptic amb el què increpa el meu comportament inadmisible i incavallerós, entre altres, sense saber les circunstàncies baix les quals ho havia tingut que declinar.

Em sembla prou desmesurat aquest correu, així com una intromissió als meus asumptes amb només havent-nos vist una vegada. Crec correcte fer justícia. M'arromangue les mànegues i 'le doy pa'l pelo', ficant-la a parir el més diplomàticament possible. Un correuet realment bo; deuria ficar algun extracte ací. Encara vindran una sèrie de 5 ó 6 correus conjunts amb els què ens traurem els draps bruts i jo ja començarè a intuir de quin peu coixeja aquesta tia. Al final deixem que la tempesta amaïne i al següent diumenge li propose tornar a anar a ballar a canvi de l'anterior que no hi vaig poder.

Diumenge migdia. Ella pregunta per SMS si abans d'anar a ballar es pot passar per ma casa a deixar el carnet i les claus que després al lloc no sap on deixar-ho. Jo arqueje una cella d'impressió només de llegir la burda excusa amb la que pretén, per dir-ho així, allargar (ui quin verb més aporpiat) la velada. Accepte perquè, per damunt de tot i encara què ella ho negue, jo sòc un cavaller.

Al ball no ve cap amic o amiga seua, com podeu imaginar, i com podeu imaginar es converteixen en les 2 i pico quasi 3 hores més llargues del mes, fins que al final tornem a casa, on jo no li done cap indici de què vaja a passar res malgrat la seua OPA hostil i la poca intenció que té d'abandonar l'habitació. Per sort la meua indiferència arroia a la seua tenacitat, i quan se'n va de casa ho fa amb una decepció òbvia. Supose que pensant: "Però quin maricó de tio..."

¿Què dir al respecte? Pues que hi ha persones que des de les primeres impressions et comencen a donar mala espina, i amb esta xica la part dels e-mails creuats va dir poc en favor del seu caràcter. Jo només vaig defendre el meu honor. Així que no tot és soterrar l'ós quan es tinga l'oportunitat. Alguna cana a l'aire pot eixir cara i pots haver de tornar-la amb creus en quant a mogudes i problemes. El meu amic Felipe vos podia donar unes classes sobre açò.

Abans de canviar al paràgraf positiu, només dir que esta tia m'està llevant les ganes de ballar salsa dia a dia...

Les coses eixen bé quan es tenen bones referències d'una xica i es donen les circumstàncies adequades per entrar-li. Festa a casa d'un amic nostre. Bona proporció de xiques. Un vodka rus (Русский Стандард) que no dona resaca dins de les nostres files. L'objectiu era primerament una noieta alemana que coneixíem ja, però que de lo poc que sabem d'ella és que està ocupadíssima en la Uni i amb poc interés de lligar-se a un tio. Amb ella estava una amiga seua. Ambdúes exemplars del mercat més interessant i pitjor explotat per nosaltres: les alemanes que saben i estudien castellà.

Doncs bé. Una miqueta de paridetes, un parell de ballets (ací done gràcies a la salsa per haver fet de mí un home menys paral·lític), i una excusa i un moment oportú per proposar-li a l'amigueta que siga la meua Tàndem d'alemà. ¡Aconsegui! E-mail, número de telèfon i la satisfacció d'haver estat al moment adequat en el lloc precís. Després la festa continuà, amb Felipe cridant-me a l'orella les marranaes que deuria de fer-li a la xica eixa mateixa nit, però jo, una mica més sobri que ell, preferia tindre una Tàndem millor que res.

Cony! Si ara que pense... No li he escrit encara! Joder, Julián...

Avui diumenge, dia del Senyor, del Brunch, del concert a la Konzert Haus, del Mercat de Nadal, del Glühwein, i d'estudiar una miqueta de rus que no li trac quasi temps.

18 dies i estic amb vosaltres.

JULI