Yo también sé jugarme la boca...

Com alguns ja venieu criticant-me que en quant al tema dones em menejava menys que Don Pimpon en un llit de velcro, ara que per fi les tinc, vos deixe algunes notícies sucosetes.

És cert. La situació és tan precària enguany que Berlín està fent de nosaltres uns vertaders soldats de la nit. De vegades treballem en equip, de vegades individualment. Rara vegada les circumstàncies (quantitat de xiques al lloc, qualitat de xiques al lloc, ingestió d'alcohol de les mateixes, ingestió d'alcohol nostra, i una llarga llista de petits etcéteres) són favorables a nosaltres, així que quan se'ns presenta una bona ocasió, hem de disparar sense que ens tremole la mà i no està permitit en cap cas errar.

Unes vegades ens pot eixir bé i altres vegades ens pot eixir mal. Començaré amb un exemple de com pot eixir "un tir per la culata".

Noia de salsa. Havia cregut agafar un filó. La xica es mostra molt simpàtica per e-mail, donant-se massa ràpid a conèixer sense que jo pràcticament li haja preguntat per la seua vida. E-mails picantets, comentaris sobre xiques... Comence a olorar que pareix que és ella la que vol traure profit de la situació, i no jo. Desafortunadament he de declinar un plan de salsa un diumenge, i li ho dic amb unes 5 hores d'antel·lació. Les següents notícies que d'ella rep és un correu apocalíptic amb el què increpa el meu comportament inadmisible i incavallerós, entre altres, sense saber les circunstàncies baix les quals ho havia tingut que declinar.

Em sembla prou desmesurat aquest correu, així com una intromissió als meus asumptes amb només havent-nos vist una vegada. Crec correcte fer justícia. M'arromangue les mànegues i 'le doy pa'l pelo', ficant-la a parir el més diplomàticament possible. Un correuet realment bo; deuria ficar algun extracte ací. Encara vindran una sèrie de 5 ó 6 correus conjunts amb els què ens traurem els draps bruts i jo ja començarè a intuir de quin peu coixeja aquesta tia. Al final deixem que la tempesta amaïne i al següent diumenge li propose tornar a anar a ballar a canvi de l'anterior que no hi vaig poder.

Diumenge migdia. Ella pregunta per SMS si abans d'anar a ballar es pot passar per ma casa a deixar el carnet i les claus que després al lloc no sap on deixar-ho. Jo arqueje una cella d'impressió només de llegir la burda excusa amb la que pretén, per dir-ho així, allargar (ui quin verb més aporpiat) la velada. Accepte perquè, per damunt de tot i encara què ella ho negue, jo sòc un cavaller.

Al ball no ve cap amic o amiga seua, com podeu imaginar, i com podeu imaginar es converteixen en les 2 i pico quasi 3 hores més llargues del mes, fins que al final tornem a casa, on jo no li done cap indici de què vaja a passar res malgrat la seua OPA hostil i la poca intenció que té d'abandonar l'habitació. Per sort la meua indiferència arroia a la seua tenacitat, i quan se'n va de casa ho fa amb una decepció òbvia. Supose que pensant: "Però quin maricó de tio..."

¿Què dir al respecte? Pues que hi ha persones que des de les primeres impressions et comencen a donar mala espina, i amb esta xica la part dels e-mails creuats va dir poc en favor del seu caràcter. Jo només vaig defendre el meu honor. Així que no tot és soterrar l'ós quan es tinga l'oportunitat. Alguna cana a l'aire pot eixir cara i pots haver de tornar-la amb creus en quant a mogudes i problemes. El meu amic Felipe vos podia donar unes classes sobre açò.

Abans de canviar al paràgraf positiu, només dir que esta tia m'està llevant les ganes de ballar salsa dia a dia...

Les coses eixen bé quan es tenen bones referències d'una xica i es donen les circumstàncies adequades per entrar-li. Festa a casa d'un amic nostre. Bona proporció de xiques. Un vodka rus (Русский Стандард) que no dona resaca dins de les nostres files. L'objectiu era primerament una noieta alemana que coneixíem ja, però que de lo poc que sabem d'ella és que està ocupadíssima en la Uni i amb poc interés de lligar-se a un tio. Amb ella estava una amiga seua. Ambdúes exemplars del mercat més interessant i pitjor explotat per nosaltres: les alemanes que saben i estudien castellà.

Doncs bé. Una miqueta de paridetes, un parell de ballets (ací done gràcies a la salsa per haver fet de mí un home menys paral·lític), i una excusa i un moment oportú per proposar-li a l'amigueta que siga la meua Tàndem d'alemà. ¡Aconsegui! E-mail, número de telèfon i la satisfacció d'haver estat al moment adequat en el lloc precís. Després la festa continuà, amb Felipe cridant-me a l'orella les marranaes que deuria de fer-li a la xica eixa mateixa nit, però jo, una mica més sobri que ell, preferia tindre una Tàndem millor que res.

Cony! Si ara que pense... No li he escrit encara! Joder, Julián...

Avui diumenge, dia del Senyor, del Brunch, del concert a la Konzert Haus, del Mercat de Nadal, del Glühwein, i d'estudiar una miqueta de rus que no li trac quasi temps.

18 dies i estic amb vosaltres.

JULI