Com si del seu hobby favorit es tractés
i pocs sabran millor fer-me enfadar
em va fer donar dos pases cap enrere
quan volia donar un cap endavant.
Perquè com ella diu, sent fada i bruixa
és fàcil inventar-se contes
i jo que vinc del fred i la gelor
em costa creure les ànimes calentes.
Vam seure com a sovint
fent angle, que tots saben
que enfrentar-se és cosa de parelles
i va bombardejar-me amb preguntes
curtes, llargues, dolces, sense resposta,
d'eixes bones que et fan pensar
i en algunes inclús fent-me dubtar
si el temps en ella hagués fet mella
i no recordara els meus detalls
amb la seua memòria mil·limétrica.
Va arribar-me el torn de les preguntes
i jo pragmàtic vaig estalviar el que ja sabia
i el que sense dir-ho, deia amb el rostre
i amb les mans, com sempre, tan reseques
ben mirat és cobard i poc cortés
però que li han de dir a les seues
papallones que tan alt venen volant
els meus àngels desalats a ras de terra...
Li molestava el sol i en una decissió
sense precedents va fer-me cas
canviant-se de lloc per estar més còmoda
i al parlar del futur, així
donant l'esquena al sol
vaig sospitar que aquesta anava per a llarg
però ni així, en el comiat
vaig voler abraçar-la com deuria
demostrant no sé què merdes
a qui menys ho mereixia.
Camí de casa tres o quatre paratges
d'eixos llocs grabats a foc al pit
i ni l'amagament d'una llàgrima.
Per això, al primer espill amb què vaig topar
no vaig reconèixer la persona
que estava a l'altra banda.
JULI
i pocs sabran millor fer-me enfadar
em va fer donar dos pases cap enrere
quan volia donar un cap endavant.
Perquè com ella diu, sent fada i bruixa
és fàcil inventar-se contes
i jo que vinc del fred i la gelor
em costa creure les ànimes calentes.
Vam seure com a sovint
fent angle, que tots saben
que enfrentar-se és cosa de parelles
i va bombardejar-me amb preguntes
curtes, llargues, dolces, sense resposta,
d'eixes bones que et fan pensar
i en algunes inclús fent-me dubtar
si el temps en ella hagués fet mella
i no recordara els meus detalls
amb la seua memòria mil·limétrica.
Va arribar-me el torn de les preguntes
i jo pragmàtic vaig estalviar el que ja sabia
i el que sense dir-ho, deia amb el rostre
i amb les mans, com sempre, tan reseques
ben mirat és cobard i poc cortés
però que li han de dir a les seues
papallones que tan alt venen volant
els meus àngels desalats a ras de terra...
Li molestava el sol i en una decissió
sense precedents va fer-me cas
canviant-se de lloc per estar més còmoda
i al parlar del futur, així
donant l'esquena al sol
vaig sospitar que aquesta anava per a llarg
però ni així, en el comiat
vaig voler abraçar-la com deuria
demostrant no sé què merdes
a qui menys ho mereixia.
Camí de casa tres o quatre paratges
d'eixos llocs grabats a foc al pit
i ni l'amagament d'una llàgrima.
Per això, al primer espill amb què vaig topar
no vaig reconèixer la persona
que estava a l'altra banda.
JULI
6 comentarios:
Commor? Querr?
PD: A que ja no et recordaves de Chiquito de la Calzada?
PPD: M'he tornat gilipollas?
Tu es veu que no anves molt al "COLEG·GI" jajaja
Entrades que desapareixen i tornen a apareixer, molt bé, molt be...
El administrador del blog no ha suprimit esta entrada.
Se l'ha endut a un lloc millor.
mira si estic al dia, o si estudiar dibuix m'avorreix que m'ha donat temps a llegir el comentari i tot. I això de borrar-lo està lleig no?
Molt bé, això de dividir els links entre els desfaenats i els que tenen coses millors que fer que actualitzar el blog.
Igual dilluns et sorprenc en un comentari, a la teua visita a Madrid, si no l'has de borrar clar...
Au berlinés.
Ei paio...apreta al teu àngel a vore com reacciona.
Jo mentre aniré buscant el meu, que no sé molt bé per què, però no hi ha forma de trobar-lo.
Leandre.
Ara a tots ens ha donat per escriure versos??, tenim una manca d'originalitat brutal!!!
Ahi tipet, tipet, el q has de passar per culpa de les tipetes eh??, ara tal volta sé millor per on et va tocar passar i ja veig q no és cap camí fàcil, però jo sóc un pesat i espere q tinga un altre final.
L'entrada dedicada a Madrid molt bé, però q és això del teu barri del carme??, teu?!!!..Jo he passat mitja vida en eixe barri, he vist com la nostra estimada rita se l'ha volgut carregar tancant locals i manant policia i quasi ho ha aconseguit...bé, això és una altra història q tal volta algun dia conte.
Com va el retorn a la vida quotidiana en la berlín tipetil??
Salut!!
Publicar un comentario