sábado, 12 de enero de 2008

Para que yo me llame Ángel González

La pasada nit, el poeta asturià de 82 anys Ángel González ens va deixar per sempre i, amb ell, un dels màxims exponents de la poesia contemporànea, segons el meu entendre. Entre els seus mèrits, que no són comparables amb els calfrets dels seus versos, es troba un premi Príncep d'Astúries de les Lletres, el Reina Sofía de Poesía Hispanoamericana i un premi Garcia Lorca de poesia. A més formava part com a membre de la Reial Acadèmia Espanyola.

Entre les seues últimes obres vullgués destacar el disc que el cantautor canari Pedro Guerra va grabar al 2003 amb ell i que té com a títol "La palabra en el aire", i del què extrac uns fragments i una cançó per donar-li aquest darrer homenatge pòstum.

Para que yo me llame Ángel González,
para que mi ser pese sobre el suelo,
fue necesario un ancho espacio
y un largo tiempo:
hombres de todo el mar y toda tierra,
fértiles vientres de mujer, y cuerpos
y más cuerpos, fundiéndose incesantes
en otro cuerpo nuevo.
Solsticios y equinoccios alumbraron
con su cambiante luz, su vario cielo,
el viaje milenario de mi carne
trepando por los siglos y los huesos.
De su pasaje lento y doloroso
de su huida hasta el fin, sobreviviendo
naufragios, aferrándose
al último suspiro de los muertos,
yo no soy más que el resultado, el fruto,
lo que queda, podrido, entre los restos;
esto que veis aquí,
tan sólo esto:
un escombro tenaz, que se resiste
a su ruina, que lucha contra el viento,
que avanza por caminos que no llevan
a ningún sitio. El éxito
de todos los fracasos. La enloquecida
fuerza del desaliento...

Fins sempre, geni.

JULI

4 comentarios:

Joan Roigé dijo...

Sempre has de posar mísiques tant gayers al teu bloc? pregunto eh! pero...

Àlbert dijo...

quina cançó i poesia més boniques!

si veus que el google analytics et dona 300,000 entrades des de Dinamarca, no es que m'hagen clonat ni res, es que estic escoltant la cançó de nou.

un abraç,

àlbert, que escriu i escriu...

Joan Roigé dijo...

El Trò de Zeus, el Martillo de Thor o l'arca de l'Aliança són armes amb què lluitar i vèncer a Flandes.

Hauriem de preparar una pujada a Berlín, alguna cosa llampec per mitjans de Març. Encara hi seràs? Pujar divendres i marxar diumenge haven patit dos comes etílics i tres infarts de miocardi.

Hem de parlar, i si ja coincidís la meva pujada amb la teva despedida ja seria la recanchimpompa.

Anónimo dijo...

Ei paio...bona música.
Ale, demà ja se vem!

Leandre.