M'ha costat anys i llàgrimes aprendre'm la lliçó. He tropeçat una i mil voltes amb la mateixa pedra. He maleit a les parelles que sonreien abraçades els diumenges. He caigut en combat amb les botes calçades. M'he adormit contant-me contes de fades i no he tirat mai la toalla per si altre món era possible...
I ara, que em sé la lliçó de memòria, que evite la pedra amb soltura, que mire a les parelles sene enveja, que sé retirar-me a temps dels combats descalç i sense soroll, que ni somie ni cap contalla aconsegueix adormir-me i que havia rendit els braços...
Ara.
1 dia, 1 segon en fa pensar...
Que deuria oblidar la lliçó, reballar-me contra la pedra, odiar a les parelles, lluitar amb o sense botes, adormir-me i somiar que altre món sí que és possible.
No sabria dir si sóc un assassí, un estúpid, un cobard, un caut, un fred o si simplement,
sóc el gol de Cardenyosa.
domingo, 24 de febrero de 2008
El gol de Cardenyosa
JULI
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
El que ets és un bon tipet, d'eixos que no marca el gol perquè li sap mal pel porter.
Crec que deuries estar orgullós de tu mateix, ja que no es tracta de marcar cap gol, i ho saps.
No raones tant, hi ha coses que no cal racionalitzar.
un abraç,
àlbert
A mi me gusta que quieras seguir creyendo que es posible... Llegará, seguro. Nos vemos en fallas/s.sta?
Cris
Saps que a pesar de saber la lliçò, de esquivar les pedres i les pedraes, i de saber retirar-te a temps.
Vas a tornar a caure. No som de pedra, som humans, errem.
Leandre.
Grandisima cançó.
Tots som un poquet el gol de Cardeñosa.
Encara que moltes voltes, és millor fallar ocasions clares, en partits guanyats, i guardar la sort per a Eurocopes i Mundials, grans cites. Au crack.
Així que és una cançó, eh??
Ja deia jo que no havia sentit a cap cardenyosa que haguera marcat un gol impressionant últimament.
Juli, no has de sentir enveja per les parelles sinó pensar que encara no has trobat la teua. No has de tindre por de caure amb la mateixa pedra un altre cop sinó anar cara a ella i agafar-la amb la mà i llençar-la ben lluny per a que no et puga fer caure mai més. El camí està ple de pedres, no té perquè ser sempre la mateixa!!. I si caigueres, doncs alçat de nou.
Com em va dir una gran amiga, sempre hi haurà un bon motiu per seguir lluitant, només cal que trobes el teu i et farà estar sempre disposat a lluitar, amb botes o sense elles.
Efectivament, has d'oblidar la lliçó i reformular-te-la d'una altra forma, un altre món sí que és possible i el que volen és adormir-te per a que penses que no mereix la pena, que tot ja està fet, però si sempre s'hagués pensat això, on estaríem ara??.
En fi tipet, espere que tot vaja a millor!!.
Publicar un comentario