Avuí fa exactament 3 anys que tu i jo teníem 3 anys menys. Tu encara no sabies massa bé qui era jo. I jo, per supost, molt menys sabia qui eres tu.
Com sempre que ja havia caigut la nit, em vaig dedicar a jugar al meu joc favorit de buscar-te. La bellesa del joc residia en què la recerca no estava basada en cap rigor ni cap procediment, sinò que consistia en obrir els 5 sentits i intentar seguir olors, formes, sonits, gustos i calfreds detectats a traces, o qualsevol altra manifestació sensorial que tingués que vore amb tu.
Aquell dia vaig tindre sort. Hi seies al fons d'una biblioteca, potser sent l'única que donava sentit a l'apertura tardia d'aquesta, estudiant (crec recordar) un exàmen d'idiomes necessari per fer un viatge molt llarg. Vaig haver d'inventar-me la més burda excusa per tar de fer-me l'aparegut i conversar una mica amb tu.
Així ho vaig fer, i amb aquell tremolor de veu vaig seure uns minuts a prop per sentir-te 5 minuts parlar i jo no fer cap cosa. Era suficient per ser feliç i tocar el cel en uns temps on "love was such an easy game to play". Vaig acomiadar-me de tu i, de camí a casa, vaig adonar-me que aquell dia era Sant Valentí i que sense voler, t'havia fet un minúscul regal buscant-te i tu altre igual a mi deixant-te trobar.
Durant molt de temps (no sé per què, quina estupidessa) em vaig preguntar si algun dia et donaries compte de la coincidència involuntària d'aquesta aparició...
...3 anys després, pense: "És obvi que no"...
I ara 3 anys després, és obvi que ja no em tremola la veu, ni les mans, ni les cames en cap biblioteca. Només em tremola el record.
Espere que estigues bé, allà on estigues.
P.D.: Les floristes de Zoo avui tenien més treball que mai...
8 comentarios:
Home, havies de recordar-m'ho. T'hauràs quedat a gust. Jo que m'havia alçat feliç sense cap tipus de consciència de què hui era 14 de febrer.
En fi, em consolaré pensant que tot és una estratègia comercial del corte inglés...
un abraç o'julivan,
àlbert
Jo només diré que aquest dia no té res d'especial, com bé ha dit Àlbert.
Però tot i així encara espere rebre hui alguna cridada especial que m'alegre el dia.
Ale, un abraç paio.
Leandre.
No m´ agrada el nom de Valentí. Bé, el nom tal qual....ara que el repeteixo en veu alta, doncs sí. Però amb el Sant davant el fa parèixer ridícul. I es que pareix que ú no té dret d´ anar pel carrer tot sol avui, ni al cine, ni al bar, ni al gimnàs, ni.., ni... Dins teu penses que tothom està pensant: “esta tipa no té pla”. Però pla de què, tio bleda? De fer el fava per la vida?. Arriii a tots!. Pareix un dia maleït. No li agrada a ningú!. A ningú!. No m´ agraden els cors, ni els anuncis a tot hora per la radio de que compres un regal, ni els bombons, ni cap poca lliga se´ n va l´ aigua. Jo crec que tots estem pensant en el què diran i en realitat tots estem igual. Ens falten petons i carícies però no de ningú en especial. Ens falten les carícies de la gent que ens rodeja en general.
Però mira per on, quan t’ he llegit no he pogut evitar que un somriure s´ instal•lés a dins meu. Les paraules anaven al darrere de un tal Sant Fava, però eren paraules que feien recordar altres temps i principis de somnis. Pareixia com quan llegeixes un llibre i arribes al final. Llavors tot comença a aclarir-se. Allò que abans era un dia normal, al tornar a reviure les imatges ú comença a veure coses q abans no s´ havia adonat. Aquell dia li va fer riure contar històries i plans futurs mentre ell se l´ escoltava en un somriure també. No tothom pot escoltar les contalles sense trellat. Si em paro a pensar, potser ell no reia per les històries. Més bé reia pensant per dins que allò que la tipa deia ni cap ni peus tenia. Reia d´ ella perquè eixos no passarien de somnis.
I vostè dirà: “ Per què coll se t´ ha instal•lat un somriure?. Per què havia de parlar de tu???”
Collita!!! Que no sap que a tots ens agrada imaginar que som eixe del qui es parla?. A més amb això ningú fa mal. Més d’ una pensarem som la tal i totes contentes (juis, juis, juis; rialles de dones fines) o no contentes ( depende de la receptora en cuestión) amb tu. I una altra cosa volia dir-te. Com a molt potser físicament perjudicial no per a tu, per a les que s’ ho pensen Mon pare quan era menudet va començar a riure i riure per alguna cosa que ara ja no recorda, i en un moment donat, així encaixat es va quedar. Mandíbulament travat.
M’agradaria, que tot i que dius que llavors no sabies qui era ella, la idea que a dins hi tenies no haja canviat. O no per a roí.
M´ agraden els tremolors. És una pena que soles apareixen de tant en tant a la vida i poc a poc s´obliden.
M´ agraden els records.
Ja, és obvi que no es va adonar. Es obvi que fins ara no s´ havia adonat. Les noies amb veu de camioner no capten les no coincidències. No els ho tingues en compte. Per a elles pareix que tot passa porque sí. M´ agrada saber que no.
M´ agrada saber que res és perquè sí.
És obvi que no ets el mateix, sí.
Però m´ agrada que yesterday came suddenly.
Només puc dir que el no accepto el gir homosexual i afeminat que ha agafat aquest blog. Tio, jo seré "tostó" amb els meus temes, però tu ets gayer
Ie, feliç Sant Valentí, en dies de retràs.
Tu sempre amb la teua malenconia, i eixes cosses eh, però molt ben escrit això si.
Deixe el comentari de rigor, abans d'actualitzar el meu blog.
Au crack.
1. Jo flipe amb certes coses.
2. Certa cosa que estaves preparant, la deixem per a l'any que ve? ;p
3. Radio-patio-tipetil vol notícies de certa altra cosa.
I tu ja interpreta tot açò com vulgues. Quina merda de comentari acabe de fer, jeje.
un abraç d'un jove que un divendres per la nit no deuria estar fent açò, encara que siga açò. Me'n vaig a dormir, que demà aniré a vore uns acantilats al sur de Dinamarca que se suposa són de lo milloret.
àlbert
M'agrada el q has escrit i com ho has escrit, però: pq en sant valentí??. T'has deixat caure en el recurs fàcil, després em dius a mi q sempre acabe parlant del mateix, doncs tu sempre et deixes dur per les convencions socials (toma, toma i toma!!).
Has pensat de fer amb leandre el q feres amb mi a una certa tipeta, fa un parell d'anys??. Jo crec q funcionaria de ben segur!!!.
Gayer, actualitza ya... Està bé que fiquis a l'Elena a casa de la Bego, però la seva amigueta te l'hauries d'endur al catre. jijiji
Publicar un comentario