La cita de l'any

Crec que aquesta podria ser ben bé la cita de l'any:

"En el mundo actual se está invirtiendo cinco veces más en medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres que en la cura del Alzheimer. De aquí a unos años, tendremos viejas de tetas grandes y viejos con el pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para qué sirven."

Dr. Drauzio Varella

Vos invite a deixar les vostres cites de l'any, i amb les recopilades farem una enquesta per donar amb la guanyadora indiscutible. Per acabar dir que des d'avui, Google Analytics vos vigila...

JULI

A qui corresponga

Esperant que els Reis Mags al segle XXI estiguen ja dotats de connexió a Internet i que de vegada en quant visiten el meu blog, deixe ací els meus sincers desitjos per a aquestos Nadals i un nou any 2008 plé d'esperança i de futur, perquè és bisest, i les seues xifres sumen 10.

Que me libre de lerdos y profetas,
que no haga leña del árbol caído,
que sólo me corrompa un par de tetas,
que el tiempo se divorcie del olvido.

Que los sonetos me broten a chorro,
que guarde una canción en la chistera,
que en los pafetos me coman el morro,
que me enamore de la verdadera.

Que no me falte la suerte en el póker,
que logre un 'break' de 100 en el snooker,
que a las mujeres las medio comprenda,

que cada cual tenga lo que merece,
que sea todo no como parece,
y que te arda el recuerdo de mi ofrenda.

¡Bon Nadal i feliç any nou a tots!

JULI

P.D.: Y menjeu tot el que pugau, per favor...

Són prou motius

Ma casa, els meus pares, ma germana, la meua família, els Tipets, la "Trucada", la nit de Cap d'any, l'Snooker amb Albert, els dinars en l'Àgora, la paella els diumenges, el filet amb creïlles, els sopars i els dolços de Nadal, la platja, la sorra, el riu, Vivers, els 15 graus més de temperatura, les poquetes hores més de llum, antics amics i antigues històries d'amor, la meua guitarra...

... són prou motius per tornar demà a València.

Molt promte, amb tots vostés, un servidor que escriu,

JULI

6 hores amb Lisa

Vaig saber que m'havia enamorat quan Lisa va demanar la sisena copa de vi, copa que provocaria que jo arribés a casa ebri d'alcohol i borraxo d'amor. Estava en lo cert, perquè la mateixa nit em desvelaria sense motiu recordant-la amb tendressa, i el matí següent sentiria una lleugera molèstia al pit fructe d'un bombeig de sanc irregular, unes palpitacions com si d'una bomba cavitant es tractés, i les crepitacions d'un sistema de canyeries que es posés de nou en funcionament després de molt de temps de estar detés.

No la recordava tan bonica, tan rosa ni amb els ulls tan clars. Tampoc recordava ja que es podia passar un dolç moment amb una xica sense ni tan sols tindre que fer l'esforç de dur la batuta de la conversa o d'estar constantment guanyant-se la seua atenció. Perquè era fàcil fer-li riure, perquè li interessava el que jo li pugués contar i perquè en 6 hores de conversa no entren preses i dona temps a sonriure molt, a dir molt i a escoltar molt.

Per això, i perquè ha entrat com una fletxa en un bon moment de la meua vida, perquè necessitava una persona que m'abellira tornar a vore tot just haver-la deixat, perquè em naix (encarà que possiblemente no es transforme en res, però simplement em naix) tindre-li carinyo i respecte, fer-li una abraçada, i perquè massa poc de temps després del que jo pensava ja no m'escriuen per dir-me que em troben a faltar...

... per tot açò, i algunes altres coses que no sé contar amb paraules, vaig saber que m'havia enamorat.

JULI

Yo también sé jugarme la boca...

Com alguns ja venieu criticant-me que en quant al tema dones em menejava menys que Don Pimpon en un llit de velcro, ara que per fi les tinc, vos deixe algunes notícies sucosetes.

És cert. La situació és tan precària enguany que Berlín està fent de nosaltres uns vertaders soldats de la nit. De vegades treballem en equip, de vegades individualment. Rara vegada les circumstàncies (quantitat de xiques al lloc, qualitat de xiques al lloc, ingestió d'alcohol de les mateixes, ingestió d'alcohol nostra, i una llarga llista de petits etcéteres) són favorables a nosaltres, així que quan se'ns presenta una bona ocasió, hem de disparar sense que ens tremole la mà i no està permitit en cap cas errar.

Unes vegades ens pot eixir bé i altres vegades ens pot eixir mal. Començaré amb un exemple de com pot eixir "un tir per la culata".

Noia de salsa. Havia cregut agafar un filó. La xica es mostra molt simpàtica per e-mail, donant-se massa ràpid a conèixer sense que jo pràcticament li haja preguntat per la seua vida. E-mails picantets, comentaris sobre xiques... Comence a olorar que pareix que és ella la que vol traure profit de la situació, i no jo. Desafortunadament he de declinar un plan de salsa un diumenge, i li ho dic amb unes 5 hores d'antel·lació. Les següents notícies que d'ella rep és un correu apocalíptic amb el què increpa el meu comportament inadmisible i incavallerós, entre altres, sense saber les circunstàncies baix les quals ho havia tingut que declinar.

Em sembla prou desmesurat aquest correu, així com una intromissió als meus asumptes amb només havent-nos vist una vegada. Crec correcte fer justícia. M'arromangue les mànegues i 'le doy pa'l pelo', ficant-la a parir el més diplomàticament possible. Un correuet realment bo; deuria ficar algun extracte ací. Encara vindran una sèrie de 5 ó 6 correus conjunts amb els què ens traurem els draps bruts i jo ja començarè a intuir de quin peu coixeja aquesta tia. Al final deixem que la tempesta amaïne i al següent diumenge li propose tornar a anar a ballar a canvi de l'anterior que no hi vaig poder.

Diumenge migdia. Ella pregunta per SMS si abans d'anar a ballar es pot passar per ma casa a deixar el carnet i les claus que després al lloc no sap on deixar-ho. Jo arqueje una cella d'impressió només de llegir la burda excusa amb la que pretén, per dir-ho així, allargar (ui quin verb més aporpiat) la velada. Accepte perquè, per damunt de tot i encara què ella ho negue, jo sòc un cavaller.

Al ball no ve cap amic o amiga seua, com podeu imaginar, i com podeu imaginar es converteixen en les 2 i pico quasi 3 hores més llargues del mes, fins que al final tornem a casa, on jo no li done cap indici de què vaja a passar res malgrat la seua OPA hostil i la poca intenció que té d'abandonar l'habitació. Per sort la meua indiferència arroia a la seua tenacitat, i quan se'n va de casa ho fa amb una decepció òbvia. Supose que pensant: "Però quin maricó de tio..."

¿Què dir al respecte? Pues que hi ha persones que des de les primeres impressions et comencen a donar mala espina, i amb esta xica la part dels e-mails creuats va dir poc en favor del seu caràcter. Jo només vaig defendre el meu honor. Així que no tot és soterrar l'ós quan es tinga l'oportunitat. Alguna cana a l'aire pot eixir cara i pots haver de tornar-la amb creus en quant a mogudes i problemes. El meu amic Felipe vos podia donar unes classes sobre açò.

Abans de canviar al paràgraf positiu, només dir que esta tia m'està llevant les ganes de ballar salsa dia a dia...

Les coses eixen bé quan es tenen bones referències d'una xica i es donen les circumstàncies adequades per entrar-li. Festa a casa d'un amic nostre. Bona proporció de xiques. Un vodka rus (Русский Стандард) que no dona resaca dins de les nostres files. L'objectiu era primerament una noieta alemana que coneixíem ja, però que de lo poc que sabem d'ella és que està ocupadíssima en la Uni i amb poc interés de lligar-se a un tio. Amb ella estava una amiga seua. Ambdúes exemplars del mercat més interessant i pitjor explotat per nosaltres: les alemanes que saben i estudien castellà.

Doncs bé. Una miqueta de paridetes, un parell de ballets (ací done gràcies a la salsa per haver fet de mí un home menys paral·lític), i una excusa i un moment oportú per proposar-li a l'amigueta que siga la meua Tàndem d'alemà. ¡Aconsegui! E-mail, número de telèfon i la satisfacció d'haver estat al moment adequat en el lloc precís. Després la festa continuà, amb Felipe cridant-me a l'orella les marranaes que deuria de fer-li a la xica eixa mateixa nit, però jo, una mica més sobri que ell, preferia tindre una Tàndem millor que res.

Cony! Si ara que pense... No li he escrit encara! Joder, Julián...

Avui diumenge, dia del Senyor, del Brunch, del concert a la Konzert Haus, del Mercat de Nadal, del Glühwein, i d'estudiar una miqueta de rus que no li trac quasi temps.

18 dies i estic amb vosaltres.

JULI

Berlin - Köln - Berlin = 1250 km

Aquest cap de setmana que enrere queda, alguns berlinesos (entre els que ens trobem Leandre i jo) hem traçat una línea recta sobre el mapa d'Alemanya i l'hem creuada de part a part fins a Colònia per visitar a María Carrascosa (gràcies per suportar-nos), fent pràctiques en la Bayer de Leverkusen. Sobre les 16 h. del divendres vam partir 5 dins un Volkswagen Polo alquilat però ben equipat. El maletero apretat cafrement com els morets i durant tot el viatge, l'obscuritat més absoluta.


Després d'haver-nos xuplat unes 7 hores de viatge, i amb un mapa merdós de Colònia, vam aconseguir arribar a casa de María. Encara què la estància no ha donat per a molt, hem pogut vore prou coses de la ciutat i beure unes cuantes "Kölsch", la cervesa típica d'allí. Colònia és una ciutat totalment diferent a Berlín, per a qui hàgeu estat. Bàsicament, és més occidental. Més menuda, més recollida, es veu gent major, pares i mares, tots ben vestits, hi ha carrers comercials, més concentració de gent... En fi, una València a la alemana, però amb una miqueta més de caché i amb una catedral acollonant.

Increíble la vastetat i el detall d'aquesta catedral. Increíble l'emplaçament. Increíbles les vistes des de dalt. La llàstima, que està semple atestada de gent...

Festa no hi falta tampoc a Colònia. Desafortunadament vam errar decidint anar a una festa universitària d'Economia que ens recomanà un amic de María. Al arribar vam caure que es tractava d'una festa de promoció, i estava tota la gent tratgeada i que només dispensaven Kölsch i cava de 20 cl. Així no hi ha qui s'agafe un pet. I ja quan començaren amb les cancions regionals, ens vam venir avall. En fi, tampoc feia falta forçar la màquina que havíem patejat molt el dissabte.

De tornada més fred, més foscor, pitjor oratge... Excel·lents les autopistes alemanyes. Es pot ficar el cotxe a 180 km/h sense problemes. Al matí següent torcadeta, dipòsti ple, i cotxe tornat. Adiós muy buenas.

I tornem a començar la setmana.

JULI

D.B.T.A. : Tres i no res

Amb vostés, els flamants campions del torneig de futbol-sala 'interdepartamental' (entre els 10 departaments de la Fakultät III - Prozesswissenschaft). Per tercer any consecutiu, el:

D.B.T.A.

(Dynamik und Betrieb Technischer Anlagen o, en cristià, Departament de Berracos i Totxos Alemanys), s'ha fet amb el trofeu després de vèncer en 6 partits i no encaixar cap gol en contra, gràcies en gran part a l'home que jeu tombat a terra i apoia la seua santa mà esquerra sobre la copa d'or de 24 kilates (copa que, per haver guanyat 3 anys seguits, tenim dret a ubicar definitivament a les nostres vitrines). Dir d'aquest home d'agilitat felina, que farà més de 50 anys, té els ulls blaus i mirada maníaca, i és el contacte del peruano (el més baixet de la foto) a Colonia. Qui sap si acabarà sent el meu jefe...

Bueno, i amb açò volia mostrar que no només els bobos de València porten triomfs esportius. Li dedique la victòria a Saül.

JULI

C.Q.D.

"La probabilitat de trobar-se amb un ser humà amb cromosomes XX se suposa igual a la de trobar-se un amb cromosomes XY". Per a demostrar-ho, estudiem la proporció femelles/mascles als següents hàbitats de la meua rutina:

- Lloc de treball = 2 XX per a 16 XY.
- Classes d'Snooker = 2 XX per a 12 XY.
- Grup d'amics habitual = 2 XX per a 10 XY.
- Una nit qualsevol = 1 XX per a 4 XY.
- A casa = 0 XX per a 2 XY.
- Classes de salsa = 0 XX sense parella per a 5 XY sense parella.

La gota que colma el got. Primer encontre de Tándems Espanyol-Alemany. Totes les esperançes ficades allí. Reconte:

- Espanyols = 25.
- Alemanys = 5.
- XX entre els alemanys = 1 de 5.

Berlín 2007/2008. Més fred que mai. Més rabos que mai.

JULI

P.D.: Ah, m'ha faltat ficar C.Q.D. (como queríamos demostrar).

No tiene precio

- Enterar-se de com funciona la beca Leonardo: 45 minuts.
- Temps emprat en imprimir, omplir, compulsar i entregar els formularis: 1 setmana.
- Converses telefòniques d'Albert intentant que ens facen cas des de Valencia: 10 € i 1 h.
- Temps d'espera fins arribar el contracte: 2 mesos.
- Temps que passarà fins que vegem el primer duro: 2 mesos.

Però... Que em sablen 14 €uracos en concepte de 'Recerca extra d'adressa de Correus' perquè els ases de la OPII han ficat mal la direcció on em tenen que enviar els papers...

...Això no té preu... Ara sí que se les aneu a vore amb mi...

JULI

La Tierra Prometida

Ya nadie habla de ti, hoy no has salido
ni en los periódicos ni en el telediario.
Apenas llega el eco del maullido
de algún gato fisgón del vecindario.

Noviembre, tu regreso se demora
(una mujer pasó y dejó tu aroma),
se marcihta una flor y le devora,
al roble del recuerdo, la carcoma.

¿Qué habrá sido de todas tus promesas
volubles como la del pueblo hebreo
y el dogma de fe de tu despedida,

que incrédulo de mí y unas remesas
de necios, agnósticos y ateos
creímos en la Tierra Prometida?

JULI

Los tercios de Flandes

Un valencià meticulós...
Un holandés deixat (alias Van Darra)...
Un poal de fem fins els topes...

• Tornarà el valencià a fer gala de la seua paciència infinita i traurà el fem al carrer per centéssima vegada?
• S'implantarà uns ous quadrats i aguantarà l'envit de l'holandés, encara que el fem bloquege l'entrada de la cuina?
• Conseguirà la quantitat de fem ingent guanyar la partida a l'holandés, però no als ous quadrats del valencià?
• Li abocarà el Valencià a l'holandés el poal de fem per damunt del cap?

Aquesta entrada inaugura la secció de:

Los tercios de Flandes

JULI

Onkel Johann

Pels gayers, els waffels, els wranders,
per retrospecter, per Grissom, per Bruce Willis,
pel café de la teua cafetera, els dinars, els sopars,
pels nuggets, la nata, la Käsekuchen,
pel Rotchapen, les Paulaner, el ron Dennis,
pel curry, el pebre negre, la Sußsäure Soße,
per Uncle Ben's, pel nostre cul que fa mambo,
per Julianen Rebuden, Bricomania, la gaita,
per Soraya, per 'Wollen Sie arbeiten?',
per Farandulilla, pel xiste del cucuruxo,
pel pijama, la manta i l'estufa,
per ensenyar-me a cuidar-me una mica més,
i per tantes altres petites coses,
tan tan grans,
que no cabrien en aquest blog...

...GRÀCIES

¡Fins prompte, bon amic!

JULI

Practicitat alemana

Bon dia!

I avui que me'n vaig al Deutsche Bank, per ser l'única institució capaç de poder canviar-me kilo i mig de monedes de coure equivalents a 7 euros, amb els meus paquetets enrotllats de casa, esperant aconseguir els famosos envoltoris plàstics per entregar correctament i sense lloc a dubte la meua potà de coure.

Li conte la meua missió a l'amable senyoreta, i ella tan sols em trau uns paperius de colorets com en pre-escolar, on en cadascú apareix una impressió ridícula que diu, p.e.: "50 x 0,02 € = 1 €". Jo, sense eixir del meu estupor, li pregunte que això com va. I la santa dona em conta que consisteix, segons un mètode tradicional, en juntar 50 monedetes i embolicar-les en la papelina de color corresponent.

"No pot ser", pense. Estos alemanys... "Però senyora! Que en Espanya, que ne som retrasats mentals, tenim uns plastiquets que van de meravella per a estes coses!" Bé... No hi haurà arribat la genialitat aquesta a Alemanya. Total que m'agafe els seus paperets de colors, i em col.loque em meitat del Deutsche Bank a no cridar l'atenció quasi res embolicant monedetes en paperets de colors. Agafe les de 1 cèntim... Ja tinc les 50... Se me'n van de vares...

Prreeemmm! Les monedes cagalló per sèquia. Mare meua... Ací sota pressió abans acabaré llançant coure als ulls dels banquers que d'embolicar-ho tot. "Senyora, que m'ho enduc a casa, que les manualitats no eren lo meu. Però gràcies de totes maneres per les papelines. Me les guardaré per a la meua classe de Plàstica i Visual".

Així que, aquest cap de setmana, a fer paquetets de colors. Com em done la rabieta els intente colar antigues pesetes o penics. I parlant del cap de setmana...

Au cap a casa, que ja està bé per avui. Bon cap de setmana!

JULI

Tango i milonga

Benvolguts amiguets!

Faig una kit-kat en aquesta jornada relativament productiva al DBTA (Departament de Berracos, Toxos i Animals) per ficar-vos al dia dels meus periples, que no són molts, però sí sonats. Com no vaig tindre prou l'any passat amb salsa, enguany repetirem i, no només això, sinò que també m'he apuntat a ballar tangos de Carlos Gardel.

Diumenge passat vaig conèixer ballant salsa una teutona guapíTssima, que si no m'equivoque em trau dos dits, i després de fer-li dos voltetes vaig convèncer-la per què s'apuntés amb mi. Ella va proposar el tango i jo, després d'haver-la estudiat de dalt a baix, vaig decidir que si feia falta m'apuntava a ballar la música del telediari amb ella. Parla castellà millor que Carlos Botella, a qui li envie les meues cordials salutacions en aquestos moments de dificultat per Fernando Alonso, i té 21 anys, malgrat que aparenta més de 25. Per a més inri, acaba de vindre d'estar treballant en València 8 mesos. Així que aquesta és fàcil de dur-se-la a casa...

Per casa tot de meravella, compartint habitació amb el sense-sostre de Joan, i graduant-nos conjuntament en aerofàgia i criminol.logia. Avui arriba la nostra Pilu a passar uns dies amb nosaltres. Espere que no es senta intimidada amb tanta pilila rondant. De la beca Leonardo continue sense saber res, i per extensió, sense vore un duro. Àlbert, tiooooo... Ens estan fent la trescatorce. Vaig a tindre que enviar a la OPII a ma mare armada amb un subfusil i que pegue 4 tirs a vore si reaccionen els pànfils d'allí dintre.

Bé, en resum. Amb salsa, tango, Snooker i rus (sí senyor, m'he apuntat a billar i a rus, què passa... si no ho faig ara ja no ho podré fer mai) ja tinc la setmaneta més que completa. Per lo demés a currar i a vore si arriba el dia en què puc sontindre per mi mateix la meua economia.

Escriviu al blog, gossos! Abracets!

JULI

Bricomania

¡Hola, amigos! Hoy vamos a aprender las chapuzas básicas del hogar...

Ningú ha vingut a veure la tuberia de la cuina que gotejaba. Així que els bricòmans Joan i Julián s'han ficat mans a l'obra com si de Mario i Luigi Bros. es tractaren. El detritus pudent retirat ha sigut menys de l'esperat, gràcies a Deu, i Sant Teflón, patró dels fontaners, ens ha sigut d'ajuda a l'hora d'apretar les juntes. El resultat, una tuberia com nova, i alguns diners a la butxaca que haguessen volat cas d'avisar un professional.

Ja que estem, a fer selecció de trastos. Ja està bé de dues centes caçoles, sartens, cuberts, cafeteres, tapaderes... ¡Fora, home! ¡Fora! Tot a una caixa, ben tancat, i al sótan a estorbar menys (diga-li sótan, diga-li masmorres on van morir 15 mil jueus). Ala, una cuina nova. I com no hi ha una bona cuina sense un rellotge a la pared, doncs forat que te crió, taco, tornavís i a donar les hores. Collons.

I eixes cortines mal penjades, agafe una miqueta d'aquesta pasteta meravellosa, tape els forats anteriors, nous tacos i tornavisos, i cortina penjada de bufa mare. I per celebrar-ho tot, nuggets de pollastre amb Càmembert rebossat i mermelada de fruïtes del bosc. Farem la digestió veient algun capitulet de CSI.

Fins el pròxim episodi de Bricomania.

JULI

P.D.: Y antes de que me vaya... ¡Un "Briconsejo"! Cuando vayáis a hacer un agujero en la pared, que la broca sea igual de ancha que el taco deseado, y no intentéis agrandar los agujeros a base de taladrar en forma circular. Que cuando os descuidéis, habréis hecho un butrón...

Un nou Blog

Un nou blog per a una nova vida.

Perquè ni vull ni es pot tractar de repetir l'any viscut.
Perquè molts d'aquells personatges ja no formen part de la meua vida.
Perquè hi ha moltes formes millors de contar les coses.

I perquè,
com sempre,
vosaltres esteu ahi darrere...

JULI