Crec que aquesta podria ser ben bé la cita de l'any:
"En el mundo actual se está invirtiendo cinco veces más en medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres que en la cura del Alzheimer. De aquí a unos años, tendremos viejas de tetas grandes y viejos con el pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para qué sirven."
Dr. Drauzio Varella
Vos invite a deixar les vostres cites de l'any, i amb les recopilades farem una enquesta per donar amb la guanyadora indiscutible. Per acabar dir que des d'avui, Google Analytics vos vigila...
JULI
6 comentarios:
Un hippy es alguien que tiene el aspecto de Tarzan, anda como Jane y huele como Cheetah
Ronald Reagan
Això d'arrepentir-se no està clar eh?
Jo ahir vaig veure una altra entrada.
La vaig suprimir jo mateix perquè sense voler l'havia publicat dues vegades. Coses que passen.
Julián, gayer! ja haguessis pogut esperar-te una mica més a Madrid i haguéssim coincidit per anar a fer ni que fos unes birres i unes tapes, perquè pel bocata de calamares no estic massa per la labor.
Una abraçada.
No ho dic per tu, ho dic pel Juli, que havia escrit una entrada, que misteriosament va suprimir.
Gayer que és el tio...
A mi m´agradaria poder llegir-la també. No sé si en l´escrit apareixien florinyes mescla de roig i taronja que tant m´agraden, o moniatos (blancs o rosats). Però a mi aquests tb m´agraden. Al forn estan... Al cap i a la fi, vostè és el propietari del blog, i tant si al lector li pareix bé un raonament seu com si no, aquest no pot fer res per a que el llevo. A tot cas contradir-lo amb un comentari que potser tampoc siga de gust per al susdit propietari. Pero usted como perfecto caballero no lo eliminarà.
Qualsevol cosa que ú escriu amb l´empenta d´un sentiment en un instante concreto en el tiempo, al tornar-la a rellegir unes petjades endavant, pareix un conjunt de paraules sense trellat (dis-li-ho a la meua carpeta de mails per enviar; allí s´en riuen, començats sense acabar). Però tu que a la fi havies arribat, i fins i tot publicat...
No sé com dir-t´ho, pero m´agradaria de veres que ens deixares llegir-lo. Si us plau*
PD. Sap que he descobert?. Jo sempre menjava les pomes fins arribar al cor. El rodejava sense tocar-lo i deixava acompanyant-lo el palet i l´altre amic extrem. Doncs l´altre dia no hi havia cap lloc on poder llançar eixe conjunt. Finalment vaig decidir menjar-me´l sencer. Quina va ser la meua sorpresa al adonar-me que no era amarg. Bé, no parlo del cor & company sino de les seues Pepites (i MªAntonietes). Ha de fer-ho tal qual com li ho dic, si no no captarà el matís. Agafe totes les llavoretes i vaja menjant-les una a una (li sabran millor que als meus darrers conillets als qui he fet comprovar la meua troballa amb la poma que jo previament havia rosegat; m´he adonat en les seues cares que això no es fa). Se fica la llavoreta a la boca i la parteix. Si se la traga no passa res. Sortirà més tard però no descobrirà el seu sabor secret a massapà. Que sí, que sí!! A massapà!!!! Com si et menjares una pasteta de nadal. Si va investigar el que pot sortir dins una llauna de rovellons, estic segura que d´aquesta també en farà la prova, mm?
Publicar un comentario