martes, 11 de diciembre de 2007

6 hores amb Lisa

Vaig saber que m'havia enamorat quan Lisa va demanar la sisena copa de vi, copa que provocaria que jo arribés a casa ebri d'alcohol i borraxo d'amor. Estava en lo cert, perquè la mateixa nit em desvelaria sense motiu recordant-la amb tendressa, i el matí següent sentiria una lleugera molèstia al pit fructe d'un bombeig de sanc irregular, unes palpitacions com si d'una bomba cavitant es tractés, i les crepitacions d'un sistema de canyeries que es posés de nou en funcionament després de molt de temps de estar detés.

No la recordava tan bonica, tan rosa ni amb els ulls tan clars. Tampoc recordava ja que es podia passar un dolç moment amb una xica sense ni tan sols tindre que fer l'esforç de dur la batuta de la conversa o d'estar constantment guanyant-se la seua atenció. Perquè era fàcil fer-li riure, perquè li interessava el que jo li pugués contar i perquè en 6 hores de conversa no entren preses i dona temps a sonriure molt, a dir molt i a escoltar molt.

Per això, i perquè ha entrat com una fletxa en un bon moment de la meua vida, perquè necessitava una persona que m'abellira tornar a vore tot just haver-la deixat, perquè em naix (encarà que possiblemente no es transforme en res, però simplement em naix) tindre-li carinyo i respecte, fer-li una abraçada, i perquè massa poc de temps després del que jo pensava ja no m'escriuen per dir-me que em troben a faltar...

... per tot açò, i algunes altres coses que no sé contar amb paraules, vaig saber que m'havia enamorat.

JULI

6 comentarios:

Joan Roigé dijo...

jejejej, sa enamorao!
Una mica gayer aquest text no? O sigui... gayer i waffeln...
Bé, si t'has enamorat millor per tu, si la cosa qualla, doncs encara millor.

Passa-ho bé i beu força vi, t'escric des de el meu lloc de treball ;) (Serà el teu bloc un indicador del meu rendiment laboral?) jajaja

Cuida't molt i a veure si aquesta noia escalfa aquella habitació tant gran a Schönhauser allee, 54.

Era nº54? ejjeje

Cuida't, saluda al holandès errant, què tal porteu el conflicte de les tasses de tè?

Àlbert dijo...

oéeee, oé, oé, oéeee!!! :-D

Et dec un comentari, i tinc ganes de xarrar amb tu. Espere que siga abans de Nadal. Abracitos!

carles dijo...

P III – Julian - Per

... Ara som tres tipets... Álvaro, el millor de l’oficina és de Nicaragua, Alessio, un italià un poquet flipat que es pareix a més d'un dels gitanos que arrepleguen taronja pel meu poble i jo. Divendres és el dia del “Cake Club” i cada setmana cadascú prepara una tarta per la resta de gent. Les meues tartes són unes fora de sèrie i ja gaudeixen de bona fama en tot el departament, encara que competir contra la pobra reposteria danesa és molt fàcil. Si quedem per cap d’any ja àlbert i jo tenim pensades vàries coses per cebar-vos com a guarros!

Divendres passat Álvaro em va convidar a la seua festa d’aniversari. Viu en un barri genial al sud de Copenhague amb carrers menudius i plens de gent on, tal volta, la vida a Dinamarca és fa una miqueta més amable... és una sensació com la dels mercats de nadal que descriu lean al seu bloc. En la festa vaig sentir després de molt de temps part d’allò que el mestre Juli descriu una miqueta més amunt. No és que m’enamorara, però va ser la primera volta en cuatre mesos que m’ho passava tan bé amb algú de l’altre sexe. Els vassos comencen a obrir-se i l’esperança a retrobar-se...


P.S1. M’alegre per tu, valent!

P.S2. Si voleu seguir llegint la resta de l'entrada haureu de caminar per la senda tipetil que travessa el ciberespai (en ordre alfabètic)

AURORA dijo...

Si ja se Juli, he estat tot este temps molt desconectada, i no tinc raons per justificar la distància. Tot i això, avuí ha sigut el dia de fer un tour per tots els vostres blogs, i ara que he llegit la teva última entrada he vist que t'has enamorat. Cada línia que llegia m'enalegrava més per tu, i la teva manera de redactar aquestes coses i moltes més acompanyaven la meva alegria.

Be tipet, sols dir-te que espere que aquesta relació que t'ha pillat per sorpresa vaja avant, i sapigues que encara que no t'escriga no m'oblide de tu.

Besets de la que en el seu moment va ser la teva "aliada" de les confesions amoroses, i que encara que parega distant sempre estarà ahí.

Aurora

Anónimo dijo...

Eii tipet!!

Tal volta siga jo, però qui és la Lisa eixa??..

Me n'alegre molt per tu, espere que aquest cop tot vaja molt millor que l'anterior. Continues amb la teua prosa poètica i recarregada, com es nota que estàs fet tot un senyor i que has llegit als grans i intentes imitar-los..

A veure si al sopar ens contem les coses!!

P.D: Ja he escrit al blog, per petició popular!!

Salut!!

Joan Roigé dijo...

ENCONTRE TARRACOCHÉ, ENCONTRE TARRACOCHÉ, ENCONTRE TARRACOCHÉ, ENCONTRE TARRACOCHÉ, ENCONTRE TARRACOCHÉ, ENCONTRE TARRACOCHÉ!

Daria lo que fuera por volverte a ver... (AQUESTA MÚSICA ÉS GAYER!)