Com cada matí he anat fins a Zoo en S-Bahn, assegut, llegint amb fruició (per aquestes dates "La trilogia de Nueva York", de Paul Auster). Excepcionalment, i a causa de la plutja, duia el meu paraigües amb mi, que durant el trajecte he abandonat en el breu espai que quedava entre la meua nalga i la pared del S-Bahn.
He eixit de Zoo tranquil·lament, quan de prompte he precebut que anava lleuger de pes. Merda!. El paraigües...
En eixe moment que vull retrocedir cap a l'S-Bahn, dues marees humanes precipitades cap als seus destins, una que pujava les escales mecàniques i altra que baixava amb gent tot just eixint, em sumergixen en una mena de remolí-tornat del qual aconseguisc escapar tangencialment, amb la ajuda de la Mare de Deu, cap al meu S-Bahn.
Just en aquest moment, ja parpadejen les llums de tancat de portes i s'escolta "Westkreuz, zurückbleiben, bitte". El que precedeix, encara què sone inversemblant, ha succeït en dos segons com a molt:
- Recupere la verticalitat.
- Entre en l'S-Bahn retallant a un home com Messi (com Messi yo, no l'home).
- Faig la bicicleta a una abuela com Robinho (com Robinho l'abuela, no jo).
- Trobe a una senyora asseguda amb el meu paraigües en la mà, observant-lo com si es tractés d'un objecte selenita.
- Li arranque el paraigües de les mans com s'arrancaria un bolso, sense mitjançar paraula. Digna de menció és la cara de terror de la senyora quan un desconegut entre i sense explicacions li arrebata la seua nova adquirida possessió.
- Faig un revers com Michael Jordan.
- Surt de l'S-Bahn amb un gràcil bot qual cervatell just en l'instant que es tancaven les portes.
I missió complida.
Per cert, ahir vaig vore "9 reinas" i he recordat que en l'altra vida vull ser argentí.
lunes, 21 de enero de 2008
Suspense a l'S-Bahn
JULI
Publicado por Julián Mora Lucas en 16:44
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
El que em sorprén més és que la cosa no anés així:
- Recupere la verticalitat.
- Entre en l'S-Bahn caient a sobre d'un home com Messi (com Messi yo, no l'home).
- L'home apartant-se trepitja a una abuela com Robinho (com Robinho l'abuela, no jo).
- Trobe a una senyora asseguda amb el meu paraigües en la mà, observant-lo com si es tractés d'un objecte selenita.
- La dona del paraigües et comença a linxar com si fossis un assassí.
- El teu cos apareix mort a Westkreuz.
- Surts de l'S-Bahn dins una bossa de la brossa i mai més s'en sap de tu.
Ie, he complit, mira el comentari en lo de Madrid...
Qui titlla de gran aventura, esta tontà d'anècdota és perquè té una vida avorrida, "que no te digo na y te lo digo to"...
Au crack.
Con esto de escribir en idiomas limitais a solo unos cientos los posibles miles de lectores que tendríais (es que no entiendo el final de lo que pone Joaaan).
Esta historia es bestial.
Traducción al Barbaro:
- Tu cuerpo aparece muerto en Westkreuz.
- Sales del S-Bahn dentro de una bolsa de la basura y nunca más se sabe de ti.
Por cierto Julián (sigo hablando en barbaro) de la Frikipedia he sacado que Andres PAJAres es actor porno. Tiene su gracia! jajaja
Si es que, lo que no te ocurra a tí..... bueno, misión cumplida!
qué será lo próximo? ^^
(y gracias Pilu, a mí también me falta el "detalle final")
collita, quin espai més concorregut! Xq després diguen que la diferenta idiomàtica és una barrera. Vostè que sempre havia pensat q l´habitació lila era zona bip. Ara resultarà q de la mateixa manera q aquestes histories arriben a tot arreu, creuant camps de blat i bous d´Osborne, arribaven també a la gentola d´origen menuts trossets de terra tant bonics per haver-los dedicat un pasdoble. Ai ai ai les paraules escrites...davant el jutge et portaran en el judici final...super3 fiuuuuuuuuuuuuuuu
PD: mmmm has canviat la cançó, xo espai mort de risa total
Ei tipet!!!
Així q ara aprofites qualsevol descuit per ficar la teua vida al "límit", eh??.
Estic d'acord amb el Joan de q la doneta del paraigües no sé per quina estranya raó no et va fotre un bon cop al cap del qual pogueres exhibir una bona cicatriu q acabaria de retocar la teua entrada amb una bona foto del teu cap amb els punts.
Com vas amb l'alemaneta?? o l'has canviada per tornar amb la teua maneta, joc de paraules estúpid ho sé, però q li farem...
Ací un tipet des de l'oblit s'acomiada de vosaltres els exiliats.
Salut!!
Publicar un comentario