Los tercios de Flandes (II)

O jo quasi diria: "Los quartos de Flandes". Dedicada a Joan Roigé.

Fa temps que no parlem del nostre (meu) Hollander. Sé que et mors de curiositat per saber què és d'ell, si continua deixant la tassa damunt de l'escalonet del quarto de bany, les portes dels armaris de la cuina obertes, etc. Bé, doncs ahir en un moment en què estava fora de casa, vaig fotografiar-li l'habitació.

Vegen i jutgen vostés...


D'aquesta foto jo destacaria el got i la tassa damunt de la taula, l'obridor d'ampolles, pastilles, CD's, papers, una caixa de medicaments al lloc on eixen les fulles de la impressora i les torrades damunt de la torre de l'ordinador.


Sabates arreu, calcetins per terra, brutícia, estenedor per mig de l'habitació, el tovalló damunt del llit, mantes revolicades i llit sense fer, papers damunt de l'estora, cables, caixes...


Taula supletòria amb margarina, supose que per untar-se el piu, desodorant, crema i màquina d'afaitar, raspall de dents, brick de suc, caixa de Müsli, spaguettis i altre tipus de menjar a l'estanteria negra, cerveces buides a la caixa...

No entenc com un ésser humà pot ser tan porc, com pot viure en eixa putíssima cortiella. Així com li vaig a demanar que intente tindre la cuina i el quarto de bany nets, si li la suda viure entre porqueria... És una batalla que tenia perduda des del minut 1.

La teua noieta amb el seu look berlinés està per ací. Tan maqueta com sempre. Ara, viatge d'arquitectura, res. Han vingut a eixir a mort totes les nits. Ana també està per ací. Així que per uns dies, Berlín torna a ser més Tierra Prometida que mai.

Un fort abraç.

JULI

P.D.: Quina paciència, senyor...