Gente

Cuando dé paso al sol, la madrugada,
y yo ya no sea yo, sino una huella,
¿cómo sabre cuán firme es mi pisada,
fatal mi cicatriz, honda mi mella?

Cuando yo no sea yo, sino un ejemplo
de pasar sin querer, queriendo mucho,
se quemarán las naves en mi templo,
y en estos versos, mi último cartucho.

Aún están, por llover, el mejor agua,
por estrechar, los más íntimos lazos,
y por dar fruto, siembras del presente.

Forjando mis recuerdos en la fragua,
a tiempo descubrí en vuestros abrazos,
que Berlín no era nada sin su gente.

Goodbye gent... Goodbye Berlín.

JULI

Àmsterdam i ocàs

De segur, uns dels viatges més bells de la meua vida...

Íntim, perquè hi vam prendre part tres amics molt apegats: Pilu, Felipe i jo. Reconciliador, perquè vaig fer les paus amb aquella ciutat que vaig visitar un gris març amb els Tipets quedant-me un regust de ciutat poc lluenta i sòrdida, on cada cantonada feia olor a marihuana. Reconfortant, perquè m'ha ajudat a afrontar el final de la meua etapa berlinesa amb més enteressa i tranquil·litat.


Vam alquilar bicicletes (després d'haver comprovat quant de suc se li trau, amb les romanes) i vam travessar els centenar de canals d'Àmsterdam, amb ganes de tirar una foto en cada pont, perquè la ciutat estava preciosa. I qualsevol lloc era bó per sentar-se i fer una agradable xerrada amb ells dos, sense preses i sense necessitat d'arribar a cap conclusió.


Entre tant es disputava la final de l'Eurocopa i nosaltres la gaudíem en un bar de la Rembrandt Plein. Bé, gaudíem... Vam gaudir-la quan Fernando Torres va fer el gol i el greix d'aficionats alemanys, revolucionats com si s'haguessen pres anfetamines, van enmudir per sempre.


A Berlín ja sóc enginyer. El meu projecte va ser avaluat amb un 1,3, nota alemanya, que ve a ser un 9,5 més o menys equivalent segons les notes espanyoles. I per la resta, ja des de fa un temps vagant pels carrers com si fos un fantasma, ja conscient de no pertànyer més a aquesta realitat. Els comiats han començat, també els preparatius de la tornada.

Voldria contar-vos que estic cremant com un dement els meus últims cartutxos a Berlín, que estic fent totes les coses que em quedaven al tinter... però lo cert és que aquesta setmana està fent prou mal oratge, que se'm fa titànic l'esforç d'alçar-me pels matins...

...i que ja no tinc moltes més ganes de continuar amb aquest blog. Fins la darrera entrada, que de fet ja està preparada.

JULI