martes, 27 de mayo de 2008

Volar solo

Siempre me hacen llorar los aeropuertos,
su trasiego de pies, yo ingenuamente
inventando tu rostro entre la gente,
despegamos, no estás, soy hombre muerto.

El ruido del motor me narcotiza,
la azafata me ignora, la bonita
muchacha de mi izquierda ya dormita,
tu recuerdo fugaz me fragiliza.

Pruebo en vano a rimar dos consonantes,
mi lírica no fluye como antes,
turbulento regreso a mis asuntos.

Toco tierra y espero mi equipaje
sin poderte poner en un mensaje:
-en seguida volvemos a estar juntos-.

2 comentarios:

Joan Roigé dijo...

Que gayer no? Ya per Berlín?

Anónimo dijo...

Totalment d'acord amb el Joan, jo havia entrat única i exclusivament per la notícia q havia vist al blog del saül on comentaves alguna cosa d'una malaguenya q t'havies lligat.

Els tipets demanem saber!!