LdV: Faràndula 5 estrel·les

Què bé m'ho he passat...

Berlín. 30ºC. Comença l'ultimíssima etapa rere el meu pas fugaç, però intens, vaja si intens, per València i Madrid, carregat de bon karma i amb una petita il·lusió al cor després d'haver congeniat amb una xiqueta malaguenya.

Si fos Albert i escrigués a la seua usança tot el que m'ha passat aquestos dies, perdria el vol de tornada a València. Així que ho faré el més resumidament possible. Acollida al pis de hobbit de Mareta a Madrid, sopar amb especialitat alemanya - salxixetes - i contamenta de vida i penes. Divendres viatge a València, graduació de la meua germana, antics amics i records-llamp d'aquells dies de batxiller, soparet amb Saül i Tipet i demostració de qui continua sent el rei del Pro Evolution.

Dissabte cita indispensable amb el meu cantautor favorit, David, i una orxata a Daniel amb la companyia d'una representació del meu temps a Berlín. Diumenge tornada a Madrid, i Berlín em torna a esperar allí de nou per dinar tots junts: les xiques, Joan Cobra de Vila-seca i jo. Besos, comiats, i comença la jauja pagada d'aquest encontre 'Leonardo da Vinci: 15 años prestigiando la formación profesional'.

2 nits en hotel de 4 estrel·les en el centre de Madrid, desdejuni buffet lliure inclós. Habitació gegant i elegantíssima, llit doble tan gran, que s'hi tomben 4 i no es toquen. Quarto de bany ampli i impecable.

Dilluns. L'encontre té lloc en altre hotel a 10 minuts a peu, l'Hotel Melià Castilla de 5 estrel·les. Increíble luxe i ostentositat, d'estil colonial. Acreditació, merchandising, llibrets on s'arrepleguen les nostres experiències. Auditori gegant per 500 persones, algunes xerrades conyaso i se fa l'hora de dinar. Buffet lliure a base de canapés, exquisiteces, entremesos, i de plat fort paella i fideuà. Jo pulule entre la gent a soles fins trobar algú amb qui poder ajuntar-me. I done totalment amb el clau.

Andaluços pertanyents a un programa de formació professional. Un grup super unit d'unes 10 persones, xics i xiques. Graciosos a més no poder. Borratxos a més no poder. A les 4 de la vesprada m'havien fet beure 2 rons amb cola, mentre ells ne duien 4. I en pocs minuts teniem les primeres sessions de treball en grup.

Jo venia amb la idea de traure un poc de suc a l'encontre, però el contingut no donava molt de sí i este grupet m'invitava més a passar-m'ho bé que a contribuir conciençudament. Les xiquetes molt maquetes. Prou receptives amb mi per ser jo la 'novetat' del grup. Discretament li fique fitxetes a una molt simpatiqueta, i es va deixant fer.

Sopar de gala en l'hotel. Músics en directe, un mag fent truquets de cartes entre la gent. Eixim els últims del hotel, alguns prou regular, i anem a buscar algun lloc on clavar-se unes horetes més, on comence a entendre'm una miqueta amb altra de les xiquetes andaluses, aquesta la més boniqueta del grup. Ens tiren del bar i després de pegar-se unes rises al carrer amb els més bufats, acabe gitant-me a les 3 i mitja.

Al dia següent em pelaria alguna de les primeres xarles, i acudiria directament a les sessions de treball. En elles em passe infaltilment notetes amb les xiquetes, que seuen darrere de mi. Elles entren al trap, i la boniqueta em diu que s'alegra d'haver-me conegut. És la senyal. És el moment. Hi ha que ficar la fitxa definitiva. Què fitxa, dic... El dobló d'or hi ha que ficar! Així que improvise uns versets per a les xiques, i a la meua rubieta me l'acabe de guanyar. La concessió del seu correu així ho demostra.

Després una miqueta de companyia i de seure juntets en la darrera xerrada. I la convenció no dona per més. Despedida calurosa de la gent, comiat amb complicitat de la rubieta amb peneta al cor, però amb la possibilitat de poder vore-la a Londres, on estarà a partir d'agost i on jo vole amb la família en eixes dates.

Comiat de la gent de Madrid, i de nou a Berlín, casualment al vol, més acompanyat de coneguts que mai. Ara, a viure la traca final de Berlín i a mantindre de la manera que siga encesa la flameta de la rubieta malaguenya.

Per acabar, algunes reflexions al voltant d'aquestos dies:

- Gràcies a totes les persones amb qui he passat curts o llargs moments esta setmana. Em feia falta tornar a saber de vosaltres.
- És vergonyós de vegades veure com es despilfarra diners organitzant events com aquestos, als quals s'invita a 500 persones, se'ls paga el viatge i l'allotjament, se'ls dona de menjar, i total per ficar en comú 4 idees que tots ja sabem.
- Les històries i anècdotes de la gent quan viuen a l'estranger són veritablement interessants i divertides.
- Albert i Carles: ¡s'ho haguésseu passat com els índios!
- ¡Vixca Andalusia i les seues dones!
- De vegades pense que estic mort, però sempre apareix algu per qui mereix resucitar.

JULI