O la materialització del cèlebre refrà: 'Donde las dan, las toman'.
A la fi les nostres xiquetes romanes, que fins a aquesta setmana no sabien que hi havia més món apart d'Itàlia, li van tirar ovaris i es van comprar uns vols a Berlín. Ací els esperava uns dies irregulars, meteorològicament parlant, un Leandre més ansiós que mai i un guia fòra de sèrie curtit en mil visites i recorreguts turístics, com sòc jo.
Ambdúes, però especialment Majo, van dur un malitroque suficient per haver montat una tenda de roba. Molt agraides les dues, ens van dur una samarreta color roig sang, que permet identificar-me a kilòmetres de distància, i alguns productes de la terra (pasta, més pasta, i una sobrasada de Pego). Leandre i jo vam tindre la genial idea de alquilar bicicletes per aquestos dies, i aquesta decissió ha sigut, sense dubte, la clau de l'èxit i de la satisfacció de les xiquestes després fent resum.
I és que en aquestos 4 dies hem creuat Berlín de part a part... ¿Què no haurem fet 50 o 60 km? I gràcies a les bicicletes no se'ns ha quedat ni un mal racó per vore. El dissabte va ser el dia de la visita de la Berlín monumental. Per la vesprada vam enganxar amb el vibrant partit d'Espanya - Suècia, on es juntàrem amb l'armada espanyola, a qui vam presentar els 'nostres productes de la terra'. El resultat acompanyà a què ho donàrem tot per la nit en una de les discoteques mítiques de Berlín.
Diumenge és sempre dia de Brunch i Mauerpark. El problema va ser que una plutja salvatge ens va interròmper la jornada, xopant-nos d'amunt a avall, i obligant-nos a tornar a casa per fer una mica de temps. Aleshores els guies els vam ficar unes classes teòriques sobre el Mur de Berlín, que a continuació es completarien amb unes pràctiques viatjant a conèixer el troç més llarg de mur que hi queda alçat en l'actualitat. Després d'un bàrbar creuament de ciutat acabàrem en la flamant Potsdamer Platz i, finalment, fent barbacoa en la residència on jo vaig viure, i encara viu Leandre.
Per al dia següent hi era previst una mica de periferisme per vore els llocs que se'ns havien quedat aïllats. Incursió infructuosa al Museu de la Tècnica, que el Monument als rusos va saber arreglar. Per la vesprada compres i Reichtag, i a sopar en casa que la butxaca pica. I per al quart i darrer, excursió en bicicleta als llacs que queden entre Wannsee i Potsdam, fent un sender paral·lel a la vorera que arribava fins la capital de Brandenburg.
La veritat és que la ciutat está indescriptiblement captivadora i hem pogut apreciar, en estos dies, tota la gama del color verd i blau. Les xiques han estat simpàtiques i agraïdes a més no poder, i no ens han ficat en cap marró, excepte quan Aurora deixà caure la cartera de Majo a les vies del U-Bahn, i jo vaig haver de fer 'Van Damm's Inferno' per rescatar-la. Quina esceneta, senyor...
Gràcies per haver-vos decidit a vindre. Ens feia falta la vostra companyia. Ens tornarem a vore en València.
Berlín ha entrat en cònter enrere. Cada comiat ja comença a ser un incurable colp a la testa, una ventada a la cara d'una tempesta que no hi tardará en arribar. Nous rostros, tanmateix, no deixen d'entrar a formar part de la meua cotidianitat. Fins i tot alguna xica que em regresa a un antic jo, més nen, més somiador...
... més jo, després de tot. Difícil resistir-se a no perdre el cap pel fruït que temps enrere havia donat per perdut.
Comence a entrar en establiments per darrera vegada, visite monuments en última instància, em despedisc dels llocs i de les persones amb un 'fins l'altra' que ja no sé si vaig a poder complir... Avui és un dia bo, però quan en ve roïn, allò que ve no sembla la fi d'una etapa, sinò la fi del món.
Fins l'altra, si la hi ha.
P.D.: Com es pot ser tan cerril i celebrar una victòria de futbol fins les 5 de la matinada, pegant bramits pel carrer... ¡Què ganes tinc de que se'ls passen per la pedra en semifinals!
3 comentarios:
Curiosament avui he somniat en Berlín, en una residència més ruïnosa que Siegmunds Hof i en tu i Felipe. Molt molt paranoic.
El tema de deixar Berlín dóna una mica por i et preguntes què et reserva el futur, en el teu cas com aniran les pràctiques a BP, què passarà. T'esperen uns dies de canvis però un cop siguis a València suposo que les coses es normalitzaran bastant. La vida es torna més rutinària i la mare no posa curri ni a les amanides ni als espaguetis, però pensa que sempre et quedarà el record d'aquesta època i els amics, que aquests no es mouen mai.
Havent arribat a València, fes-m'ho saber, que vindré a cagar-me en tot i a pendre una orxata. I siusplau, la paella que no sigui valenciana, a mi m'hi poses Meeresfrüchte i... that's it ;)
Bon rollo
Com li vaig dir a Laura via Vozme, aprofita les últimes bales que et queden a Berlín i fes una bona matança... de neurones.
Salut
Et diria que saludessis a Sijbren... però no. Jajajaja
Xe, quina passada de viatge! Quina envegeta!!
M'alegre que t'haja agradat la Nina Nastasia, dóna-li les gràcies a Carles que és qui descobreix aquestes coses en last.fm.
Qui és eixa xica/fruit de qui parles?
Supose que se't farà difícil fer-te a la idea de que la teua estada a la terra promesa va acabant-se. Però com diu Joan, la quantitat i qualitat dels amics que has fet a Berlin no t'ho llevarà ningú mai.
L'altre dia, quan Turquía va passar de quarts, no saps la quantitat de turcs que hi havia concentrats al centre de Copenhague! Impressionant, van parar tot el tràfic i es van posar a tocar el clàxon dels cotxes i a traure banderes enormes. Clar, amb la quantitat de kebabs que hi ha per ací... I pensava jo, que no se que seria millor, que passe Alemanya o que passe Turquia de semifinals, perquè kebabs també n'hi ha un rato a Berlin. Al final ha passat Alemanya... Espere que ens els trobem en la final i que els peguem un repàs, i que els vostres amics i tu pogueu celebrar-ho com deu mana.
M'han enviat una carta de l'ambaixada espanyola a cph, convidant-me a una recepció que faran a la "colectivitat espanyola", així, en general. El cas es que ens conviden a Carles i a mi diumenge que ve a sopar en el hotel SAS Royal de Cph, de lujo. I dic jo, que si Espanya passa a la final, l'ambaixador no voldrà quedar-se sense vore el partit! Mare meua com ens posen una pantalla allí en l'hotel este i comencen a donar-nos vinet... la que es pot montar!
Per aquí tot continua bastant estable i per això no he contat res al blog. Prompte escriuré alguna coseta. Profesionalment em va molt bé, ja he visitat l'empresa on faré part del meu doctorat, i serà una passada. Però estic un poc (o bastant) pobre en aspectes sentimentals. Llevat d'una amiga portuguesa que cada cop em cau millor, i m'encanta tontejar amb ella. Feia temps que no ho feia amb ningú!
En fi, que tot continue molt bé. Escriu de nou, home, i espere que ens veiem prompte (encara que només siga unes horetes)
Un abraç,
àlbert
Tercer año consecutivo que paso una semana en Berlín. Francamente es un destino que me encanta. El primer año disfrute con su turismo, su gente, sus grandes calles comerciales. El segundo año con su fiesta, la noche, la Tresor...Y este año lo organizo para irme de navidades, al mercado navideño...
Me ha encantado vuestro Blog. Buen trabajo. Contad con un fan dentro de 20 minutos, donde compito en cine. Os seguire leyendo...
Publicar un comentario