Tot va començar, precisament, quan va acabar. El dia que Joan abandonava Berlín començava una nova vida per a d'ell, una nova vida per a mi, i una llarga espera per al pot de curry que em va regalar, el qual va tindre que esperar 6 mesos fins que el seu amo tornés a donar-li sentit a la seua ingestió. Així que, ja des del primer dinar a casa, els nostres culs van començar a fer 'mambo' i a crepitar com a aquells dies de la tardor.
Després vingueren de nou les nits de destrucció, passant per les festes de guarreig de Siegmunds Hof (la nostra ex-residència) i acabant la nit en el 'Tresor' a colp de martell i yunque. La autèntica banda sonora de l'infern. Més que acabar la nit diria encetant el matí, ja que quan vam eixir d'aquella sòrdida caverna ja feia un sol de justícia que llevava la son.
I ja que entre amb les sordideces, també vam tindre temps per repasar tots els vídeos de mal gust que recordàvem de 'Youtube'. Entretant vam descobrir un programeta que tradueix text en veu ('Vozme', pels curiosos) i produeix uns missatges de pissar-se de risa. Un par d'amenaces verbals als nostres amics Felipe i Jordi van fer les delícies dels oients, que es tronxaven de risa.
Joan es va tornar a anar, confesant que s'hagués baixat de l'S-Bahn i hagués començat una nova vida baix el pont de Warschauer Straße. Jo vaig perdre un altre petit tros d'ànima, com cada vegada que algun dels meus amics marxa de Berlín, i vaig traure alguns grams de força per fer 'brunch' amb Elvira, que havia passat uns dies en la 'Tierra Prometida' d'interrail. Ella fantàstica, com sempre, i a mi se'm va anar altre trocet d'ànima dels que em queden quan la vaig acomiadar a Alexanderplatz.
Ara tot just he desdejunat un Frenadol, conseqüència inevitable d'aquest passat cap de setmana meravellós. Meravellós també, en gran part, perquè la primavera arribà per fi a Berlín i no cap més verd en aquesta ciutat. Ha sigut realment aquesta setmana quan he recordat veritablement per què vaig decidir quedar-me un any més ací.
No sé a qui li correspon... però gràcies pel verd.
La resta de notícies interessants es pot resumir en què ja he entregat un esborrany de projecte, i molt probablement entregue la versió oficial aquesta setmana venidera; que treballe en una empresa de productes de tecnologia solar fer labors de diga-li 'control de qualitat', diga-li probar si funcionen 1000 cables; que estic pendent que me em facen un petit contracte en la universitat per colaborar en un projecte amb un professor xilé...
...i que sóc afortunat, perquè sempre torne a Madrid. Estaré en la capital els dies 22, 26 i 27 de maig.
Feliç dia del treballador. A Berlín són segures avui les manifestacions antifeixistes. Es conta que són realment violentes. Anirem a vore-ho.
Fins prompte.
jueves, 1 de mayo de 2008
Gràcies pel verd
JULI
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
!!!... cómo cómo? son muchas cosas! te quedas en berlín un año más? :O... parece que la Tierra Prometida ha sabido engatusarte mejor cuando ya estabas casi decidido a volver! a ver qué novedades te trae la "tercera parte" de la saga!. :) Y felicidades por esa primera-prueba-seria-entregable de proyecto! Uy, qué cerquita… supongo (doy por sentado) que seguirás informando de avances, logros, palmaditas y medallas…… y de vuelta por Madrid! El 24 tengo examen del Goethe, pero cualquiera de los otros días saco un rato para dar una vuelta. Si lo prefieres, se puede evitar una cinta transportadora de comida hipnotizante :) Pues nada, que sigan las entradas con buenas noticias ^^ (entenderás que no comente lo obvio… ). Besos, Juli! A seguir bien… ;)
... por cierto, bonita foto!
Nota al jefe de planta: al fin hemos podido aplacar ese nauseabundo fluido trifásico que salía por final de línea.
Jo també he necessitat uns dies per recuperar-me, i ara justament comença el festival de música al carrer. Oh my God, el dia 1 de maig a Kreuzberg... és el millor que hi ha.
Ie si tots et signen dues voltes, pareix que tingues més amics i tot...
Allò que has de fer, és buscar la gespa, però en la figa d'alguna...
Per ací, t'has tornat a perdre les paelles, jo enguany no, i la veritat és que han donat prou de si.
Que vaja bé, l'entrega final del projecte en particular, i tota la resta de cosses en general.
Un bes, al forat del cul.
I jo contribuisc a que tingues més comentaris el tonto de mi.
Ixe és el conter del meu germà, però supose, que ja hauràs suposat que era Saül qui et signava.
Au
Estaré a Madrid del 23 al 25 de maig, entenc que no coincidim no? Suposo que els dies entre mig estaràs a la tierra de las flores de la luz y del amor, no?
Currypets!
Doncs marxo de Madrid a les 17:30, com vulguis, si ho vols muntar ho muntem i si no, doncs no pateixis. Ja baixaré a València a entrevistar-me amb John Cobra. juas juas juas...
Publicar un comentario